CENTRE EXCURSIONISTA EMPORDANÈS

La Darrera Cresta a Les Salines

4

Les Salines son un espai fantàstic amb unes vistes privilegiades de l’Empordà així com del Vallespir i el Rosselló. «La Darrera Cresta» al Roc Campana de Les Salines es va publicar al Vèrtex 262 (setembre-octubre de 2015). Des d’aquell moment la vam marcar i periòdicament sortia a les converses entre els amics que practiquem escalada. Per coses d’aquelles que mai acabes de saber el perquè, durant aquests anys hem fet forces quilòmetres perseguint vies i crestes que un o altre proposava, però encara no havíem fet «La Darrera Cresta», una cresta de casa.Així doncs, el dilluns 3 de gener de 2022, finalment vam decidir anar-hi. Per fer-la vam seguir la ressenya que els aperturistes (Jaume Llanes, Jordi Girbén, Eloi Saula, Sílvia Ortiz i Sergi Casals) van publicar a la revista de la FEEC Vèrtex i als que agraïm la feina.
L’únic llarg que no vam seguir la seva ressenya va ser el primer. Vam tenir dubtes sobre quina era «l’atlètica fissura (Vº) fins a un clau» i ens vam decantar per iniciar la cresta per un llarg de fissura amb una línia de parabolts que ens va portar directa a la R1 del roure. Aquest llarg possiblement sigui de 6B o 6B+, però està ben protegit i es pot fer amb A0. De manera que entenem que la sortida original ens quedava uns metres a l’esquerra d’on vam sortir nosaltres. Ens vam estalviar el ràpel de sortida del Trident que el vam desgrimpar i el 10è llarg, que la ressenya marca un pas de 8 metres d’offwidth de 6B, a nosaltres ens va semblar que eren uns 3 metres com a màxim. Això sí, és un pas curt però exposat. En Jaume el va fer per on tocava i jo el vaig fer recta. Son un parell de passos que has d’apretar amb mans i peus justets però suficients i sense l’exposició del pas d’offwidth. Un cop a dalt només queda l’últim ràpel (2 pitons amb anella i cordinos) i ja ens podem treure els gats.
Aparcant a les antenes, vam estar-hi 7 hores (de cotxe a cotxe). En diferents punts de la cresta ens va semblar que es podia abandonar per les canals que vas deixant a la dreta.
El gneis és adherent però cal vigilar amb algun bloc que se’ns va moure o trencar. En general tota la via és de bon equipar. Portàvem un joc de friends fins al 3 i un de fissurers, però bàsicament vam utilitzar l’1, 2 i 3, i per alguna reunió fissurers.
La cresta ens va agradar pel que és i sobretot pel que signifiquen Les Salines (Com el Bassegoda o l’Albera) pels empordanesos.

Si hi aneu gaudireu!

Comparteix l´article 

Facebook
WhatsApp
Twitter
Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

X