Publicat el Deixa un comentari

El Pirineu en família i com els de l'”Est”

Aquest estiu de temps de Covid, amb moltes ganes de gaudir d’aire lliure i una de les cares nord més espectaculars del Pirineu, posem rumb cap a Cauterets i el Vinyamal. Som quatre, els pares, l’Ovidi i la Sió.

Volem fer una volta circular, sortim de Pont d’Espanya, refugi Oulettes de Gaube, coll d’Arraillé, llac d’Estom i el seu refugi, la vall Lutour fins arribar a La Fruitere3 dies en total. No sabíem quan ni com hi podríem anar. Per tant impossible fer reserva als refugis. Optem per tenda, fogonet i menjar per tres dies per quatre persones, com els companys dels països de l’Est que s’ho porten tot a sobre i ho gaudeixen igual o més.

El primer dia, telecabina, telecadira i 15min fins al llac del Gaube. Sortim prou aviat i podem gaudir d’unes vistes precioses del llac sense gent. Al migdia arribem al peu de la cara nord del Vinyamal, gaudint dels rius, plantes, vistes i explicant molts contes. 

Un cop arribats toca anar a la zona de vivac (fins les 7 de la tarda no pots plantar la tenda i abans de les 9h del matí l’has de treure). L’Ovidi i la Sió varen reaprofitar cercles de pedres d’altres campistes, tot fent l’espai de cuina, sala de joc,… Vàrem passar la tarda jugant, veient surgència d’aigua ferrosa, gràcies a la visita d’una marmota i una gran nit estrellada.

El segon dia tocava començar pel camí que puja cap al cim, però al cap de poca estona l’abandonem i ens quedem molt sols. Caminem aprop de llacs petits, plaques de neu, tarteres, grans vistes i una baixada llarga fins al llac d’Estom. Per recuperar-nos unes creps de xocolata i un gran dinar, que refan a qualsevol. Tarda de jocs, vent i comportant-nos com una llopada tot recordant que el que més li havia agradat a l’Ovidi era fer el camí de la tartera.

El tercer dia i després d’haver ben reposat, baixada fins a La Fruitere. Resseguint la preciosa vall de Lutour, veient Isards, cavalls, vaques, prats, meandres i ràpids del riu. Un camí que tothom va fer pel seu propi peu i ens va permetre acabar una petita gran ruta pels més menuts de casa.

Publicat el Deixa un comentari

El granit del massís del Mont Blanc

Amb un grup d’amics vam poder fer una escapada al costat italià del massís del Mont Blanc. En concret a la zona de Val Ferret amb l’objectiu d’escalar alguna de les moltes vies que hi ha al Triolet. 

És una zona fantàstica, entorn magnífic i una escalada que et permet gaudir la bona qualitat del granit que conforma el massís del Mont Blanc.

A l’entorn del refugi Dalmazzi hi ha una gran quantitat de vies obertes majoritàriament per la gent del mateix refugi. Moltes de les vies estan assegurades amb parabolts, si bé sempre és recomanable portar material per autoassegurar-te, ja que en algun cas els «seguros» allarguen i en altres no hi ha massa res. 

Us deixo la guia de ressenyes que ha editat la gent del refugi Dalmazzi. El refugi estarà tancat tot el 2020 per reformes.

Salut!

Pere Bosch