Publicat el Deixa un comentari

La Darrera Cresta a Les Salines

Les Salines son un espai fantàstic amb unes vistes privilegiades de l’Empordà així com del Vallespir i el Rosselló. «La Darrera Cresta» al Roc Campana de Les Salines es va publicar al Vèrtex 262 (setembre-octubre de 2015). Des d’aquell moment la vam marcar i periòdicament sortia a les converses entre els amics que practiquem escalada. Per coses d’aquelles que mai acabes de saber el perquè, durant aquests anys hem fet forces quilòmetres perseguint vies i crestes que un o altre proposava, però encara no havíem fet «La Darrera Cresta», una cresta de casa.Així doncs, el dilluns 3 de gener de 2022, finalment vam decidir anar-hi. Per fer-la vam seguir la ressenya que els aperturistes (Jaume Llanes, Jordi Girbén, Eloi Saula, Sílvia Ortiz i Sergi Casals) van publicar a la revista de la FEEC Vèrtex i als que agraïm la feina.
L’únic llarg que no vam seguir la seva ressenya va ser el primer. Vam tenir dubtes sobre quina era «l’atlètica fissura (Vº) fins a un clau» i ens vam decantar per iniciar la cresta per un llarg de fissura amb una línia de parabolts que ens va portar directa a la R1 del roure. Aquest llarg possiblement sigui de 6B o 6B+, però està ben protegit i es pot fer amb A0. De manera que entenem que la sortida original ens quedava uns metres a l’esquerra d’on vam sortir nosaltres. Ens vam estalviar el ràpel de sortida del Trident que el vam desgrimpar i el 10è llarg, que la ressenya marca un pas de 8 metres d’offwidth de 6B, a nosaltres ens va semblar que eren uns 3 metres com a màxim. Això sí, és un pas curt però exposat. En Jaume el va fer per on tocava i jo el vaig fer recta. Son un parell de passos que has d’apretar amb mans i peus justets però suficients i sense l’exposició del pas d’offwidth. Un cop a dalt només queda l’últim ràpel (2 pitons amb anella i cordinos) i ja ens podem treure els gats.
Aparcant a les antenes, vam estar-hi 7 hores (de cotxe a cotxe). En diferents punts de la cresta ens va semblar que es podia abandonar per les canals que vas deixant a la dreta.
El gneis és adherent però cal vigilar amb algun bloc que se’ns va moure o trencar. En general tota la via és de bon equipar. Portàvem un joc de friends fins al 3 i un de fissurers, però bàsicament vam utilitzar l’1, 2 i 3, i per alguna reunió fissurers.
La cresta ens va agradar pel que és i sobretot pel que signifiquen Les Salines (Com el Bassegoda o l’Albera) pels empordanesos.

Si hi aneu gaudireu!

Publicat el Deixa un comentari

El Pirineu en família i com els de l'”Est”

Aquest estiu de temps de Covid, amb moltes ganes de gaudir d’aire lliure i una de les cares nord més espectaculars del Pirineu, posem rumb cap a Cauterets i el Vinyamal. Som quatre, els pares, l’Ovidi i la Sió.

Volem fer una volta circular, sortim de Pont d’Espanya, refugi Oulettes de Gaube, coll d’Arraillé, llac d’Estom i el seu refugi, la vall Lutour fins arribar a La Fruitere3 dies en total. No sabíem quan ni com hi podríem anar. Per tant impossible fer reserva als refugis. Optem per tenda, fogonet i menjar per tres dies per quatre persones, com els companys dels països de l’Est que s’ho porten tot a sobre i ho gaudeixen igual o més.

El primer dia, telecabina, telecadira i 15min fins al llac del Gaube. Sortim prou aviat i podem gaudir d’unes vistes precioses del llac sense gent. Al migdia arribem al peu de la cara nord del Vinyamal, gaudint dels rius, plantes, vistes i explicant molts contes. 

Un cop arribats toca anar a la zona de vivac (fins les 7 de la tarda no pots plantar la tenda i abans de les 9h del matí l’has de treure). L’Ovidi i la Sió varen reaprofitar cercles de pedres d’altres campistes, tot fent l’espai de cuina, sala de joc,… Vàrem passar la tarda jugant, veient surgència d’aigua ferrosa, gràcies a la visita d’una marmota i una gran nit estrellada.

El segon dia tocava començar pel camí que puja cap al cim, però al cap de poca estona l’abandonem i ens quedem molt sols. Caminem aprop de llacs petits, plaques de neu, tarteres, grans vistes i una baixada llarga fins al llac d’Estom. Per recuperar-nos unes creps de xocolata i un gran dinar, que refan a qualsevol. Tarda de jocs, vent i comportant-nos com una llopada tot recordant que el que més li havia agradat a l’Ovidi era fer el camí de la tartera.

El tercer dia i després d’haver ben reposat, baixada fins a La Fruitere. Resseguint la preciosa vall de Lutour, veient Isards, cavalls, vaques, prats, meandres i ràpids del riu. Un camí que tothom va fer pel seu propi peu i ens va permetre acabar una petita gran ruta pels més menuts de casa.

Publicat el Deixa un comentari

El granit del massís del Mont Blanc

Amb un grup d’amics vam poder fer una escapada al costat italià del massís del Mont Blanc. En concret a la zona de Val Ferret amb l’objectiu d’escalar alguna de les moltes vies que hi ha al Triolet. 

És una zona fantàstica, entorn magnífic i una escalada que et permet gaudir la bona qualitat del granit que conforma el massís del Mont Blanc.

A l’entorn del refugi Dalmazzi hi ha una gran quantitat de vies obertes majoritàriament per la gent del mateix refugi. Moltes de les vies estan assegurades amb parabolts, si bé sempre és recomanable portar material per autoassegurar-te, ja que en algun cas els «seguros» allarguen i en altres no hi ha massa res. 

Us deixo la guia de ressenyes que ha editat la gent del refugi Dalmazzi. El refugi estarà tancat tot el 2020 per reformes.

Salut!

Pere Bosch