Posted on Leave a comment

El Pirineu en família i com els de l'”Est”

Aquest estiu de temps de Covid, amb moltes ganes de gaudir d’aire lliure i una de les cares nord més espectaculars del Pirineu, posem rumb cap a Cauterets i el Vinyamal. Som quatre, els pares, l’Ovidi i la Sió.

Volem fer una volta circular, sortim de Pont d’Espanya, refugi Oulettes de Gaube, coll d’Arraillé, llac d’Estom i el seu refugi, la vall Lutour fins arribar a La Fruitere3 dies en total. No sabíem quan ni com hi podríem anar. Per tant impossible fer reserva als refugis. Optem per tenda, fogonet i menjar per tres dies per quatre persones, com els companys dels països de l’Est que s’ho porten tot a sobre i ho gaudeixen igual o més.

El primer dia, telecabina, telecadira i 15min fins al llac del Gaube. Sortim prou aviat i podem gaudir d’unes vistes precioses del llac sense gent. Al migdia arribem al peu de la cara nord del Vinyamal, gaudint dels rius, plantes, vistes i explicant molts contes. 

Un cop arribats toca anar a la zona de vivac (fins les 7 de la tarda no pots plantar la tenda i abans de les 9h del matí l’has de treure). L’Ovidi i la Sió varen reaprofitar cercles de pedres d’altres campistes, tot fent l’espai de cuina, sala de joc,… Vàrem passar la tarda jugant, veient surgència d’aigua ferrosa, gràcies a la visita d’una marmota i una gran nit estrellada.

El segon dia tocava començar pel camí que puja cap al cim, però al cap de poca estona l’abandonem i ens quedem molt sols. Caminem aprop de llacs petits, plaques de neu, tarteres, grans vistes i una baixada llarga fins al llac d’Estom. Per recuperar-nos unes creps de xocolata i un gran dinar, que refan a qualsevol. Tarda de jocs, vent i comportant-nos com una llopada tot recordant que el que més li havia agradat a l’Ovidi era fer el camí de la tartera.

El tercer dia i després d’haver ben reposat, baixada fins a La Fruitere. Resseguint la preciosa vall de Lutour, veient Isards, cavalls, vaques, prats, meandres i ràpids del riu. Un camí que tothom va fer pel seu propi peu i ens va permetre acabar una petita gran ruta pels més menuts de casa.